4a DECLINACIÓ NEUTRA

Singular	Plural
U	Ua
U	Ua
U	Ua
Us	Uum
Ui	Ibus
U	Ibus

LA FRASE DE LA SETMANA

Nil homini certum est à  Res és segur per l’home (Ovidi)

Non omnia possumus omnes à No tots ho podem fer tot (Virgili)

5a DECLINACIÓ

Singular	Plural
Es	Es
Es	Es
Em	Es
Ei	Erum
Ei	Ebus
e	Ebus

FRASES DE LA SETMANA

Carpe diem quam minimum credula postero –> Aprofita el moment, no asseguris que en vindrà un d’igual després. (Horaci)

Nil homini certum est à  Res és segur per l’home (Ovidi)

4ta DECLINACIÓ

SING.	PLUR.
USà manus	USà manus
USà manus	USà manus
UMà manum	USà manus
USà manus	UUMà manuum
UIà manui	IBUSà manibus
Uà manu	IBUSà manibus

TAULA DELS NUMERALS

VOCABULA NECESSARIA

SUBSTANTIUS

Alea, -ae -->Sort

Ars, artis -->Art

Astronomia, -ae -->Astronomia

Calculus, -i -->Càlcul

Cera, -ae -->Cera

Geographia, -ae --> Geografia

Grammatica, -ae -->Gramàtica

Historia, -ae -->Història

Instrumentum, -i  -->Instrument

Littera, -ae-->Escrit o lletra

Ludus, -i -->Jugar

Maritus, -i--> marit

Musica, -ae -->Música

Mythologia, -ae -->Mitologia

Nummus, -i -->Diners

Oratoria, -ae -->Oratòria

Philosophus, -i -->Filòsof

Pupa, -ae -->Nina

Rhetorica, -ae -->Retòrica

Schola, -ae -->Escola

Stylus, i -->Punxó

Tabella, a -->Tauler

Trochus, -i--> Cèrcol

VERBS

Apello -->Cridar

Capio -->Agafar, prendre

Doceo -->Ensenyar

Disco -->Aprendre

Fero -->Portar

Lego -->Reunir

Studeo -->Estudiar

Vivo  -->Viure

Volo -->Voler

ADJECTIUS

Necessarium, -a, -um -->Necessari

PARAULES INVARIABLES

Cum (Conj) Amb

Post (Prep) Després de

Duodecim (Numeral) Dotze

Viginitil (Numeral) Vint

Aut (Conj) O

Praeterea (Adv) A més

ENTRETENIMENTS

Les nou muses i Edeta.

Troba el nom de cada musa a partir de la informació sobre els atributs que les caracteritzaven i l’art que simbolitzen.

 

1.       Simbolitza la comèdia i és la que floreix.

2.       Simbolitza l¡astronomia i el seu atribut és un compàs.

3.       És la musa que canta i representa la tragèdia.

4.       És la musa que proporciona fama i representa història.

5.       Simbolitza l’art de la música i proporciona gran delegació.

6.       Posseeix la veu bella i simbolitza la poesia èpica.

7.       És la musca dels himnes i simbolitza els cants sagras i la geometria.

8.       Representa la dansa i balla.

Vocabula necessaria 1,2.

Noms:

F_MI_ _

FR_ _ER

MAT_ _

P_ _ER

Verbs:

R_SP_ _DO

S_M

F_CI_

HABI_ _

LU_ _

SE_ _O

TA_ _O

Adjectius:

AL_ _S

BO_US

FO_ _US

PAR_US

_U_CHER

NOV_ _

Ajuda al nostre soldat romà a arribar a la batalla!

NARRATIO

Pueri et puellae Romani non laborant, sed student et ludunt. Pueri in ludo cum magistro student (<<ludus> > est locus in quo pueri student; Romani ludum quoque scholam appellant). Pueri qui in ludo student, discipuli sunt. Magistri paucos discipulos in ludo habet et multas materias docent: grammaticam, calculum et cetera.

Discipuli in ludum instrumenta necessaria ferunt: tabellas cerae, stylos et... cibum!

Cum puer iam non parvus est, litteras quoque et linguam Graecas discit, quia multos libros magistrorum et philosophorum Graecorum legit.

Magistri semper docere volunt, sed discipuli non semper discere volunt.

Pueri post duodecim annos musicam, mythologiam, mathematicam, geographiam, astronomiam et historiam discunt; pauci quoque artem rhetoricam et oratoriam et historiam discunt; pauci quoque artem rhetoricam et oratoriam discunt. Post viginti annos iam non student, sed laborant.

Puellae nullam materiam discunt post  duodecim annos, sed in domo sua cum familia manent aut cum maritis suis vivunt.

TRADUCCIÓ

Els nois i noies Romans no treballen, estudien. Els nois juguen amb el mestre (els nens a l’escola, també juguen ). Els nois juguen i estudien, són alumnes. Els professors, els deixen jugar però també els hi ensenyen moltes matèries, Gramàtica, càlcul etc...

A l’escola tenen el material necessari: taules,volis... i menjar!

Quant els nens ja no són petits, estudien i llegeixen la Llengua Llatina, tenen molts llibres  de filosofia i Grec per llegir.

El mestre sempre vol ensenyar, però els alumnes no sempre volen aprendre.

Els nens després de 12 anys estudien musica, mitologia, matemàtiques, geografia, astronomia i història, una mica ta,bé d’art,la retòrica i l’ortografia. Després dels 20 anys ja no estudien, treballen.

Les noies, després dels 12 anys no cal que estudiïn, ajuden a casa amb la seva família o  viuen amb al seu marit.

TÀRRACO

La ciutat de Tàrraco (Tarragona) va ser el primer assentament romà a la Península. Inicialment era un campament militar permanent, que el 218 aC, al començament de la Segona Guerra Púnica, va esdevenir quarter d’hivern, sota el comandament dels dos militars romans Gneu i Publi Escipió.

Juli Cèsar li va concedir el títol de colònia de dret romà amb el nom de Colonia Iulia Urbs Tarraco, i l’emperador August, en ocasió de les guerres per sotmetre la part nord-occidental de la Península, va viure dos anys a la ciutat, i la va elevar a la categoria de capital d’una divisió administrativa més petita. L’emperador Adrià també va residir a Tàrraco, l’any 122 dC.

Fins el 257, la ciutat va viure una època de prosperitat econòmica . En aquesta data va ser víctima d’un saqueig terrible a mans de la tribu germànica dels francs, però per sort se’n va poder recuperar. Al final del S. V aC, va passar a formar part del nou regne visigot.

ELS MONUMENTS ROMANS DE TÀRRACO

La majoria dels monuments de la ciutat romana procedeixen dels S. I i II dC. El fòrum provincial, data de l’època de Vespasià (s. I dC.) i s’hi aplegaven els principals edificis públics i de culte, distribuïts en dues terrasses. Per mitjà de les representacions en monedes, sabem que es va aixecar un gran temple octàstil dedicat al culte de l’emperador August.  Al costat del fòrum, es va erigir el circ, per a curses de caros al final del S. I dC i a l’inici del següent.

Allunyats de la ciutat actual, hi ha també alguns monuments relacionats amb l’antiga Tàrraco, com ara l’aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable) i la cèlebre torre dels Escipions, un monument funerari situat a uns cinc km de Tarragona

4.COLLOQUIUM

Quid nunc faciumus?   (Què fem ara?)

In via amulamus, et iam in villam intramus. (Anem a fer el vol i després entrem a la casa.)

Quid servae faciunt? (Què fan els servents?)

Servae fessae sunt quia nimis laborant et in atrio sedent. ( Els servents estan cansats de treballar i ara seuen. )

Ego quoque multum laboro. (Jo també treballo molt.)

Ha,ha laborasne? Quid facis? (Ha,ha treballes? Què fas?)

Certe multum laboro. Rosas capio et in villam fero; villa cum rosis meis foeda non est, sed pulchra.  (Cert, treballem molt. Agafo les roses i les porto a casa, les roses no són pas lletges  són boniques. )

LES FRASES DE LA SETMANA

Spem nemo emit à Ningú compra esperança (Terenci)                                                  Crudelius est quam mori semper timere mortem à És més cruel tenir por a la mort que morir (Seneca)