La ciutat de Tàrraco (Tarragona) va ser el primer assentament romà a la Península. Inicialment era un campament militar permanent, que el 218 aC, al començament de la Segona Guerra Púnica, va esdevenir quarter d’hivern, sota el comandament dels dos militars romans Gneu i Publi Escipió.
Juli Cèsar li va concedir el títol de colònia de dret romà amb el nom de Colonia Iulia Urbs Tarraco, i l’emperador August, en ocasió de les guerres per sotmetre la part nord-occidental de la Península, va viure dos anys a la ciutat, i la va elevar a la categoria de capital d’una divisió administrativa més petita. L’emperador Adrià també va residir a Tàrraco, l’any 122 dC.
Fins el 257, la ciutat va viure una època de prosperitat econòmica . En aquesta data va ser víctima d’un saqueig terrible a mans de la tribu germànica dels francs, però per sort se’n va poder recuperar. Al final del S. V aC, va passar a formar part del nou regne visigot.
ELS MONUMENTS ROMANS DE TÀRRACO
La majoria dels monuments de la ciutat romana procedeixen dels S. I i II dC. El fòrum provincial, data de l’època de Vespasià (s. I dC.) i s’hi aplegaven els principals edificis públics i de culte, distribuïts en dues terrasses. Per mitjà de les representacions en monedes, sabem que es va aixecar un gran temple octàstil dedicat al culte de l’emperador August. Al costat del fòrum, es va erigir el circ, per a curses de caros al final del S. I dC i a l’inici del següent.
Allunyats de la ciutat actual, hi ha també alguns monuments relacionats amb l’antiga Tàrraco, com ara l’aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable) i la cèlebre torre dels Escipions, un monument funerari situat a uns cinc km de Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada