30 de març del 2011

NARRATIO

Pueri et puellae Romani non laborant, sed student et ludunt. Pueri in ludo cum magistro student (<<ludus> > est locus in quo pueri student; Romani ludum quoque scholam appellant). Pueri qui in ludo student, discipuli sunt. Magistri paucos discipulos in ludo habet et multas materias docent: grammaticam, calculum et cetera.
Discipuli in ludum instrumenta necessaria ferunt: tabellas cerae, stylos et... cibum!
Cum puer iam non parvus est, litteras quoque et linguam Graecas discit, quia multos libros magistrorum et philosophorum Graecorum legit.
Magistri semper docere volunt, sed discipuli non semper discere volunt.
Pueri post duodecim annos musicam, mythologiam, mathematicam, geographiam, astronomiam et historiam discunt; pauci quoque artem rhetoricam et oratoriam et historiam discunt; pauci quoque artem rhetoricam et oratoriam discunt. Post viginti annos iam non student, sed laborant.
Puellae nullam materiam discunt post  duodecim annos, sed in domo sua cum familia manent aut cum maritis suis vivunt.
TRADUCCIÓ
Els nois i noies Romans no treballen, estudien. Els nois juguen amb el mestre (els nens a l’escola, també juguen ). Els nois juguen i estudien, són alumnes. Els professors, els deixen jugar però també els hi ensenyen moltes matèries, Gramàtica, càlcul etc...
A l’escola tenen el material necessari: taules,volis... i menjar!
Quant els nens ja no són petits, estudien i llegeixen la Llengua Llatina, tenen molts llibres  de filosofia i Grec per llegir.
El mestre sempre vol ensenyar, però els alumnes no sempre volen aprendre.
Els nens després de 12 anys estudien musica, mitologia, matemàtiques, geografia, astronomia i història, una mica ta,bé d’art,la retòrica i l’ortografia. Després dels 20 anys ja no estudien, treballen.
Les noies, després dels 12 anys no cal que estudiïn, ajuden a casa amb la seva família o  viuen amb al seu marit.

TÀRRACO

La ciutat de Tàrraco (Tarragona) va ser el primer assentament romà a la Península. Inicialment era un campament militar permanent, que el 218 aC, al començament de la Segona Guerra Púnica, va esdevenir quarter d’hivern, sota el comandament dels dos militars romans Gneu i Publi Escipió.
Juli Cèsar li va concedir el títol de colònia de dret romà amb el nom de Colonia Iulia Urbs Tarraco, i l’emperador August, en ocasió de les guerres per sotmetre la part nord-occidental de la Península, va viure dos anys a la ciutat, i la va elevar a la categoria de capital d’una divisió administrativa més petita. L’emperador Adrià també va residir a Tàrraco, l’any 122 dC.
Fins el 257, la ciutat va viure una època de prosperitat econòmica . En aquesta data va ser víctima d’un saqueig terrible a mans de la tribu germànica dels francs, però per sort se’n va poder recuperar. Al final del S. V aC, va passar a formar part del nou regne visigot.
ELS MONUMENTS ROMANS DE TÀRRACO
La majoria dels monuments de la ciutat romana procedeixen dels S. I i II dC. El fòrum provincial, data de l’època de Vespasià (s. I dC.) i s’hi aplegaven els principals edificis públics i de culte, distribuïts en dues terrasses. Per mitjà de les representacions en monedes, sabem que es va aixecar un gran temple octàstil dedicat al culte de l’emperador August.  Al costat del fòrum, es va erigir el circ, per a curses de caros al final del S. I dC i a l’inici del següent.
Allunyats de la ciutat actual, hi ha també alguns monuments relacionats amb l’antiga Tàrraco, com ara l’aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable) i la cèlebre torre dels Escipions, un monument funerari situat a uns cinc km de Tarragona

4.COLLOQUIUM

Quid nunc faciumus?   (Què fem ara?)
In via amulamus, et iam in villam intramus. (Anem a fer el vol i després entrem a la casa.)
Quid servae faciunt? (Què fan els servents?)
Servae fessae sunt quia nimis laborant et in atrio sedent. ( Els servents estan cansats de treballar i ara seuen. )
Ego quoque multum laboro. (Jo també treballo molt.)
Ha,ha laborasne? Quid facis? (Ha,ha treballes? Què fas?)
Certe multum laboro. Rosas capio et in villam fero; villa cum rosis meis foeda non est, sed pulchra.  (Cert, treballem molt. Agafo les roses i les porto a casa, les roses no són pas lletges  són boniques. )

LES FRASES DE LA SETMANA

Spem nemo emit à Ningú compra esperança (Terenci)                                                  Crudelius est quam mori semper timere mortem à És més cruel tenir por a la mort que morir (Seneca)

23 de març del 2011

LES FRASES DE LA SETMANA

Leve fit, quod bene fertur, onus à Es fa lleugera la carga que es sap aguantar (Ovidi)
Homines, dum docent, discunt à Los hombres aprenden cuando enseñan (Seneca)

9 de març del 2011

VOCABULA NECESSARIA

Substantius                                                                                     
Alea, -ae Donats                                                                         
Ars, artis Art                                                                               
Astronomia, -ae  Astronomia                                                   
Calculus, -i Càlcul                                                                        
Cera, -ae Cera                                                                              
Geographia, -ae Geografia                                                       
Grammatica, -ae  Gramàtica                                                     
Historia, -ae Història                                                                   
Instrumentum, -i Instrument                                                    
Littera, -ae Carta                                                                         
Ludus, -i Joc                                                                                 
Maritus, -i Marit                                                                         
Mathematica, -ae Matemàtiques                                            
Materia, -ae Matèria                                                                 
Musica, - ae Música                                                                    
Mythologia, -ae Mitologia                                                        
Nummus, -i Diners                                                                     
Oratoria, -ae Oratoris                                                               
Philosophus, -i Filòsof
Pupa, -ae Dòlars
Rethorica, -ae Retòrica
Schola, -ae Escola
Stylus, -i Ploma
Tabella, -a Comprimit
Trochus, -i Cèrcol

Verbs
Apello / Cridar
Capio / Prendre – Agafar
Doceo  / Ensenyar
Disco / Pendre
Fero / Porta
Lego /  Reunir - Agafar – Escollir
Studeo  / Estudiar
Vivo / Viure
Volo / Voler

Adjectius
Necessarium, -a, -um / Necessari

Paraules invariables
Cum (Conj) / Amb
Post (Prep) / Després de
Duodecim (numeral) / Dotze
Viginti (numeral) / Vint
Aut (conj) / O
Praeterea (adv) / D’altra banda

LLATINISMES

LLATINISMES

A posteriori à amb posterioritat
A priori à amb anterioritat
A sensu contario à en sentit contrari
Ab illo tempore à desde aquell temps
Ab initio à desde l’inici
Accèssità si ha acostat
Ad hoc à per aquest propòsit
Addenda à post data d’un escrit
Alea iacta est à al dau ha estat tirat
Alter ego à un altre jo
Amor uincit omnia à l’amor ho venç tot
Ante meridiem à abans del migdia
Beatus ille à feliç aquell
Carpe diem à aprofita el moment
Casus bellià ocasió de guerra
Caue canemà compte amb el gos
Cogito ergo sumà penso, per tant existeixo
Cum laudeàAmb lloança, amb elogi
De factoà de fet i no de dret
De incognitoà d’incògnit
Deficità quan falten diners
Dixità va dir
Errare humanum està equivocar-se és d’humans
Ex librisà inscripció
Facta , non uerbaà fets, no paraules
Gratis et amoreà gratis i amb amor
Hic et nuncà aquí i ara
In absentiaà en absència
In albisà en blanc
In extremisà en els darrers moments de l’existència
In fragantiàen el moment de fer una acció reprensible
In medias resà enmig dels fets
In memoriamà en record d’una persona morta
In menteà en la intenció
In pectoreàen el pit
In situàen el lloc
In uitroàen el vidre
Inter nosà entre nosaltres
Ipso factoà immediatament
Mare magnumà mar frossa
Mea culpa à per culpa meva
Mens sana in corpore sano à una ment sana en un cos sa
Modus uiuendià manera d’obrar
Nosce te ipsumà coneix-te a tu mateix
Pater familiasàHome que té dret, en una família romana
Persona non grataà persona no benvinguda
Post data o postdataà coses escrites més tard
Requiemà repòs
Sine qua non à sense la qual no
Summum àGrau alt al qual arriba alguna cosa
Suo temporeà al seu temps, en el moment oportú
Totum reuolutumà tot regirat
Uade mecumàcamina amb mi
Ualeàadéu
Ubi sunt à on són?
Uendi,uidi, uicià he arribat, he vist, he vençut
Ultimatum àtermini acabat.